23 de març 2012

Capelletes de carrer i una exposició

Joan Arimany ens parla de la capelleta d'un carrer de Vic


Joan Arimany, reconegut divulgador manlleuenc d’elements patrimonials de la cultura i de la devoció popular, ha tingut la deferència d’explicar-nos un d’aquests elements, estadants habituals, en tants carrers de casa nostra.  La nota que llegireu està referida a la capelleta de sant Albert i la Verge del Carme al carrer de Gurb de Vic. Una capella –com podreu comprovar- amb unes característiques especials. Des de la nostra plana ens hi hem de referir en tant que icones artístiques dedicades als sants i verges, elements testimonials de la devoció popular vestigi i romanalla del que havien estat les antigues fornícules amb els patrons o protectors que presidien moltes dels  antics portals de les nostres viles i ciutats.  També ens fa notar l'autor, amatent als detalls extra simbòlics, algunes desatencions comprovables a primera vista i que com a peces patrimonials són dignes d’una cura especial i d’un respecte i un manteniment inexistents. A vegades, imbuïts per la pressa o per l’impacte de peces del patrimoni de major calat, ens oblidem dels petits detalls ornamentals i simbòlics que són les nostres capelletes de carrer; algunes d’elles maltractades, deixades, brutes o oblidades. En tot cas serà el tema per a un nova entrega més detallada i curosa a la recerca d’imperdonables oblits. 




Capelleta de sant Albert i de la Mare de Déu del Carme del carrer de Gurb de Vic: una peça excepcional

Les capelletes de carrer acullen una simbologia pròpia de la nostra cultura catòlica, en forma de sants o marededéus, que il·lustren la nostra història quotidiana amarada de devoció popular. És propi d’aquestes construccions que l’advocació o sant que contenen tingui una gran significació pel seu entorn (o que la hagi tinguda) ja sigui per un patronatge dels oficis establerts en el carrer o, com és el cas que ens ocupa, la presència d’un orde religiós determinat. Igualment, sol ser freqüent que responguin a una rogativa davant un fet calamitós, generalment una epidèmia, o  una acció de gràcies quan la maltempsada ha estat superada.
Al carrer de Gurb de Vic es pot veure una veritable joia del patrimoni arquitectònic vigatà vinculat a la religiositat popular en forma de capelleta de carrer. Es tracta de la capelleta de sant Albert, situada a la façana d’un edifici privat a la finca número 9, al capdamunt del carrer de Gurb. L’excepcionalitat d’aquesta, conjuntament a la seva forma que recorda a l’estil gòtic flamíger, prové de la seva doble dedicació: a sant Albert i a la Mare de Déu del Carme.
La presència de sant Albert, tan festejada any rere any al carrer de Gurb, remet a la presencia del convent carmelità construït, des de 1418 fins a 1507, fora muralles de la ciutat (1). La imatge venerada és la de sant Albert de Sicília o de Trapani que va morir a la ciutat italiana de Messina el 1307. L’any 1457 va ser beatificat i canonitzat el 1476. La condició de carmelita el va fer objecte de culte a tot l’orde i en va promoure entre el seus símbols més preuats. És ben comprensible que la seva imatge fos destacada dins l’entramat urbà vigatà més proper a la seva seu conventual.


La representació més freqüent de sant Albert de Sicília, segons explica Juan Ferrando, és la que el vesteix amb l’hàbit marró, amb mantell blanc, propi del seu orde (2). Sol aixecar un crucifix o una làmpada o copó.
Uns goigs editats a Vic, recorden la devoció que se mostrava al sant:


“Al devot, que a vós reclama,
bé l’acull vostra bondat,
i, cada any, ve i us aclama,
confiada, la Ciutat;
ningú surt de vostra vora
sens mercès o amb desconhort.
Sant Albert, ara i tothora,
acolliu-nos, protector (3)”.


La capelleta és singular. El fet extraordinari que presenti dos nivells, amb dues imatges (tot i que relacionades), la fa poc corrent. A la part baixa hi ha sant Albert i, a la part superior, hi ha la de la Mare de Déu del Carme. En aquest sentit, és la representació física de la diferència entre dues categories de veneració: la dulia, adreçada als sants, i la hiperdulia, en grau superior i adreçada a Maria en la seva advocació carmelitana. Malauradament, les capelletes de carrer esdevenen –a vegades- en un obstacle per a la instal·lacions de cablatge elèctric. Les companyies encarregades de distribuir aquest cablejat ho fan sense valorar, o menyspreant, els elements que enriqueixen el nostre patrimoni. Aquest cas de la capelleta de sant Albert no és únic a la ciutat de Vic. N’hi ha diverses que són víctimes innocents d’unes infraestructures, relacionades amb l’enllumenat i la distribució d’energia elèctrica, que les desllueixen.

Joan Arimany i Juventeny



N o t e s
1 Rovira, J. M.; Ponce, Santi. El carrer de Gurb: un barri emblemàtic de Vic. Vic: Ajuntament de Vic, 2001, p. 20-21
2 Ferrando, Juan. Iconografia de los santos. Barcelona: Omega, 1950, p. 25
3 Barnils, Francesc. Goigs a St. Albert la imatge del qual és venerada en el seu altar de la parroquial del Carme, de Vich. Vic: Tipografia Balmesiana, 1975




  


UNA INTERESSANT EXPOSICIÓ DE CAPELLETES

DE LA VISITA DOMICILIÀRIA A LA GARRIGA



Visiteu l'Exposició de Capelletes de la Visita Domiciliària a partir d'aquest dissabte dia  24 de març de 2012 a La Garriga                                       




























http://devocioteca.blogspot.com.es/



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada