12 de febr. 2012

Campanar de Vic: el secret més ben guardat

En plena fase de replegament de l'arpillera i bastides que recobrien tota  l'obra del massís del cloquer de la Catedral de Vic, ja es pot divisar algun dels "secrets" més ben guardats d'aquest treballs de rehabilitació. És, en el seu conjunt, el resultat final d'una obra que s'ha perllongat des del mes de juny de 2011 després d'un temps inicial de tres anys d'espera, en la que el campanar de la Catedral de Vic va haver de ser vallat al seu entorn, a fi efecte de descartar  el perill de fragmentació de carreus i caiguda de teules de la seva coberta. Una situació de risc que ja es va donar durant les pluges del mes de maig de 2008 i que obligà a prendre mesures de protecció al voltant de la torre del cloquer per part del Bisbat i de l'Ajuntament de Vic. El resultat final de l'obra (condicionament de façanes, columnetes dels finestrals  i penell superior) és el que es mostra a la vista una vegada s'ha desvetllat el monument, obra singular del geni constructiu del bisbe Oliba.


El GDP ha mantingut, des del seu Bloc, un espai obert a l'opinió i informació, amb  demandes concretes sobre la reforma i el respecte al llegat arquitectònic que ens havia arribat des la darrera intervenció dels anys setanta, propiciada per Junyent. Una informació que hem anat desgranant a través d'aquestes planes i que en algun cas havien recollit els mitjans de comunicació de la nostra Comarca.


Potser el GDP té, per a alguns, un perfil excessivament conservacionista, la qual cosa ha produït que els criteris sobre la rehabilitació del cloquer de Vic, difereixin dels que s'han aplicat a l'hora d'intervenir, reparar i restaurar aquest monument. El nostre criteri, que per al Patrimoni històric i arquitectònic és de  fidelitat i respecte al màxim en tota obra a rehabilitar o element a conservar, xoca necessàriament  amb la forma com s'ha produit i amb els resultats formals d'aquesta actuació.


Una actuació que blasmem altra volta per la col.locació definitiva (?)  del penell d'inoxidable amb que s'ha coronat el monument al que ara hi hem d'afegir - des del moment en que tota l'obra de restauració ja és ben visible després de descobrir-ne els murs -  la substitució de les columnetes cilíndriques dels finestrals per noves columnes més afuades i un abusiu "empastatge" en les interseccions entre els carreus dels murs, que dóna al conjunt un excessiva pàtina de polidesa en un monument de per si esbelt, però que resta bell si és rústec.


Realment ho hem de lamentar i ho diem per que no quedi dubte del nostre posicionament, que se sustenta pels resultats finals que es poden observar a ull nuDe cara  la ciutadania però, no hi hauria res més interessant que rebre dels responsables de l'obra, la justificació tècnica i artística dels criteris mantinguts a l'hora de plantejar aquesta intervenció, que el GDP va seguir des del seu primer moment amb tota la atenció i interès. No n'hi havia per menys, tractant-se d'un monument tan emblemàtic per a la ciutat de Vic i d'arrels històriques per al nostre país. Deixem en aquest moment, que les imatges parlin. Els nostres lectors i seguidors podran jutjar sobre el resultat final de l'obra, a la vista de les fotografies que presentem; la plana és oberta a tots ells, des de la discrepància i el respecte. No cal dir que també l'oferim als tècnics i gestors de l'obra per justificar i argumentar les seves decisions pel que fa al projecte.

Grup de Defensa del Patrimoni (Vic-Osona) 



.....ens agradaria rebre la vostra opinió a través del  Comentari 
que podeu fer en l'espai habilitat al final d'aquest mateix article. 















































*cliqueu damunt les imatges si les voleu veure més detalladament




Ens interessa la vostra opinió; feu els vostre comentaris....

2 comentaris:

  1. Sort que us en cuideu de dir les mancances i errors en el projecte, encara que, com és normal, no us facin ni p. cas!
    Personalment, crec que una restauració ha de ser fidel als seus orígens. En aquest cas, degut als segles que te la construcció, aixó no es possible. Aleshores, el millor es guiar-se per la memória popular i donar com a bones les reformes históriques.
    Ara, un parallamps d'inox... no es massa 'históric' que diguem! Amb l'eficàcia que tenen els parallamps Franklin de sempre!
    Preneu-ho, simplement, com el que es, una opinió personal.
    Jo no vull pas sentar càtedra!

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb totes les vostres observacions!!
    Un edifici històric mai és tan pulcre, una pedra trencada té una història, una pedra erosionada té un temps i una columna torta té una evolució.
    Sembla que tot això ho hem perdut, s'ha deixat tan net que se li ha tret la pàtina del temps.
    Tot i així, reconec que és difícil trobar l'equilibri entre la seguretat i la història, potser algú de l'obra ens ho hauria d'explicar millor....
    Gràcies per la vostra lluita.

    ResponElimina