En aquest article, signat per Miquel Cañellas el passat mes de juliol, que coincideix en el temps amb les obres de restauració del cloquer de la Catedral de Vic, s'hi pot llegir un resum de la història aquitectònica i l'evolució formal d'aquesta torre singular i històrca, al mateix temps que s'advoca pel capteniment d'una sensibilitat patrimonial en relació als acabats i al rematament del seu cimal. Finalment a través de la crònica, l'autor ens parla de la filosofia de la darrera reforma impulsada per Eduard Junyent amb les sol.lucions de fidelitat formal al cim del teulat i del coronament barroc, que com va subscriure l'il.lustre canonge i romanista vigatà, es va mantenir incòlume sense canviar-ne el seu perfil per tal ..." que s’expressés en aquella estructura de factura barroca dintre la silueta viscuda pels vigatans”. Paraules que transcrivim de la carta original, signada per Junyent l'any 1976 i que mostrem al final de l'article en còpia facsímil i en exclusiva per al coneixement i interès dels nostres lectors i seguidors.
BARRET BARROC EN CAMPANAR ROMÀNIC
Fa prop de tres anys que el cloquer de la Catedral de Vic, va quedar protegit amb una tanca a la seva base ran dels despreniment de petits fragments a l’angle de tramuntana del seu parament. Ara que s’han reprès les obres del Pla Director de la Catedral iniciat a finals del 2000 sota la direcció de l’arquitecte Rafael Vila, caldrà incidir de manera urgent en la rehabilitació i consolidació del cloquer a fi efecte que la seva contemplació no produeixi cap tipus de riscs ni a vianants ni a visitants.
Les últimes reformes obrades sota els auspicis del Dr. Junyent : reforç interior dels murs, obertura de finestrals romànics (tapiats l’any a causa dels terratrèmols de 1428), i rehabilitació de la coberta i coronament, s’havien perllongat pràcticament durant quinze anys. L’any 1976 s’emplaçava de nou la campana de les hores al seu lloc i s’ancoraven els ferratges del seny superior dels quarts, amb el penell i la creu.
El que ens crida l’atenció del cloquer de Vic, el de la catedral, és el seu acabament atípic, impropi del romànic. Ho és pels ferratges del cimal que sustenten la campana dels quarts, però també, pels vuit immensos finestrals escairats de 3x3 metres, que permeten sense destorb l’expansió sonora de la campana de les hores. ¿ Seria una sorpresa dir que es pot justificar històricament aquest canvi formal, amb l’enlairament de tot el conjunt, per la voluntat de fer arribar el so de les campanes del rellotge (servei religiós i civil no ho oblidem) fins als extrems d’una ciutat que a partir de mitjans del XVII i fins ben entrat el segle XVIII, s’expansionava cap al nord pel traçat a cordill de l’Example Morató?.
 |
| Vista frontal del cloquer del cloquer de Vic amb el seu rematament barroc |
Ens pot sobtar que en la reforma dels anys setanta, no s’hagués assajat de retornar el vell cloquer al model original romànic, desproveint-lo d’aquestes immenses obertures escairades i rebaixant alguns metres el coronament . El Dr. Junyent amb els tècnics de la Diputació, s’ haurien plantejat un possible ”retorn als orígens” -arquitectònicament parlant- però declinaren per dos motius: No hi havia un model segur de la forma original. Copiar Ripoll o St. Martí del Canigó amb els seus cloquers emmerletats, era seguir una via errònia que ja s’havia produït a finals del XIX; clarament en el cas de Ripoll, on a pesar de l’existència de documentació gràfica, s’optà -sota el parer d’Elies Rogent- per un acabament més romàntic que romànic. L’altre raó de pes, la que s’imposà finalment a Vic, consistí en mantenir la fidelitat vers aquella estructura formal que la història havia propiciat. Un model , el d’avui, observable en els dibuixos i gravats. Els més antics, de mitjans del segle divuitè
 |
| La campana dels quarts, obra de Miquel Coromina, fonedor d'Olot (any 1724) |
Com desitjaríem, aprofitant l’actual i necessària rehabilitació, que més enllà de la tasca peremptòria d’assegurar alguns carreus de la torre, les teules del carener i rehabilitar el gabial barroc superior, es produís una dissimulació dels embigats sota coberta, reproduïts fa trenta cinc anys amb bigues de ferro, que, substituïts amb caironats de fusta o folrats simplement, donarien, des de la perspectiva de l’observador un impacte visual més genuí i respectuós del conjunt. Un interior, que a mode de comunidor barroc, d’on sembla prendre model, va quedar aclarit per aquestes grans obertures, que abans de la darrera reforma quedaven dissimulades per les massisses encavallades encreuades que sostenien la campana de les hores, estrenada l’any 1803, ran de la consagració del nou edifici neoclàssic. Amb el desmuntatge i supressió dels antics embigats de roure, a banda de minvar ressonàncies a la campana major, es donà excessiva llum a un interior sota teulada, abans molt més reclòs degut als congrenys que sostenien tot el grup. Potser seria oportú que en ocasió de l’actual intervenció, s’ajustessin algunes de les “imperfeccions” de detall de la darrera reforma . L’ocasió, ara que passa, bé que s’ho val.
Miquel S. Cañellas
(publicat a REVISTA VIC, juny de 2011)
 |
| fOtO: RENOM (Vic- 1979) Detall final del penell barroc a la portada del llibre LA CATEDRAL DE VIC obra pòstuma d'Eduard Junyent FRAGMENT * CARTA DEL DR. EDUARD JUNYENT EN RESPOSTA A CONSULTA PERSONAL * SOBRE REHABILITACIÓ DEL CLOQUER * OBERTURA DE FINESTRALS ROMÀNICS (VIC- 2 de Desembre de 1976)  |
Vida i Obra d'Eduard Junyent a l'enllaç adjunt //////////////////////////////////
Més articles de l'autor sobre el cloquer de Vic a Campaners de València
